NOTÍCIES

EZQUIZOFRENIA. Locura o realidad

05 de maig de 2010

L'Associació Salut Mental Sabadell, es complau a convidar-vos a la presentació del llibre Esquizofrenia, locura o realidad amb la presència de l'autora: Mercè Torrentallé.


També hi assistiran la presidenta de Salut Mental, Hermínia Corbacho, l'editor Ramon Guitó i el psiquiatre i Cap de l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Taulí, Dr. J. A. Monreal.


Lloc:
Biblioteca Vapor Badia (c/ tres Creus, 127-129; Sabadell)

Data: Dijous, 13 de maig de 2010

Hora: 19.00h.


La Mercè Torrentallé és nascuda a Lleida, casada i mare de tres fills. Al 1999 va patir un brot psicòtic i li van diagnosticar esquizofrènia.

Lluny d'enfonsar-se a  la penombra de la seva malaltia, ha trobat  refugi en els petis plaers de la vida , l'escriptura, la lectura, la pintura, i d'altres que han estat per ella aficions molt importants en el procés curatiu.


El seu llibre ESQUIZOFRENIA. LOCURA O REALIDAD, es basa en les seves experiències i vivències des del moment que li van diagnosticar la malaltia.

CARA A CARA - Diari de Sabadell (Entrevista del 5 de maig a Mercè Torrentallé, autora del llibre)

«Veia monstres infernals amb serps al cap que envaïen casa meva"

Es va obsessionar amb la por que els seus fills caiguessin en la droga i aquell stress li va provocar al·lucinacions que els metges van diagnosticar com a esquizofrènia paranoide.

Avui, gràcies a la medicació, la delineant de Ponts (la Noguera), Mercè Torrentallé Rocaspana, 51, fa vida pràcticament normal. També l'ha ajudat escriure Esquizofrenia, locura o realidad (Ed. Abadia) que presentarà el dia 13 a Sabadell

P: És malalta o ex-malalta d'esquizofrènia?
R: La malaltia és per tota la vida. Jo, igual que un diabètic, hauré de medicar-me tota la vida.


P: Fa vida normal?
R: Dormo una mica més, no puc treballar les vuit hores seguides i tinc dies millors que altres. Però a part d'això estic bastant estable.


P: Sembla mentida que un medicament arregli coses del cap.
R: Tot és química. L'esquizofrènia espatlla la connexió entre neurones perquè ataca una substància química. El medicament aporta aquesta substància.


P: Curiós.
R: Sí, però també he de dir que homeopatia i acupuntura m'han ajudat a deixar ansiolítics i somnífers.


P: Tot ve d'una obsessió per vigilar els seus fills?
R: També hi ha un factor genètic. Tinc precedents a la família. Però certament la meva por a que els meus tres fills caiguessin en la droga em va afectar.


P: Com?
R: Em vaig obsessionar. Només veia venedors de droga a la sortida de col·legi, els que 'trapitxeaven' als bars... només parlava d'aquest tema amb tothom.


P: I això és esquizofrènia?
R: És que de seguida vaig començar a sentir veus dins meu que em deien que obligués a la nena a tancar-se al cuarto a estudiar i que no la deixés sortir.


P: Quina mena de veus?
R: Són unes veus que et dominen i et manen fer coses. Són molt difícils de rebutjar perquè tu et penses que et venen dels àngels, o dels dimonis o d'una persona que et vol mal.


P: S'adonava que anava entrant en la malaltia?
R: No. Això costa molt. Les persones de l'entorn se n'adonen abans que tu. Per nosaltres les al·lucinacions són més reals que la mateixa realitat.


P: Llavors?
R: Un dia vaig sortir al carrer amb dues banderes perquè em pensava que la Infanta venia a Ponts. Però només em vaig trobar la meva mare i va ser un txoc. Va ser quan vaig dir aquí passa alguna cosa.


P: Si Teresa de Jesús sentia veus i la van fer santa, per què a vostè li diuen esquizofrènica?
R: També Joana d'Arc sentia veus. I Jim Morrison i Syd Barrett i Van Gogh i John Nash.


P: Tots genis.
R: Jo a vegades també tinc una mica d'intuïció. Sé quan sonarà el telèfon... a vegades.


P: Les al·lucinacions poden ser també olfactives?
R: Sí. Jo quan veia dimonis sentia olor de sofre i quan veia àngels del cel olorava plantes que a casa no he tingut mai.


P: Com eren els àngels?
R: Jo veia àngels que em transportaven a un paradís on la gent es comunicava telepàticament. Arribava a una biblioteca on hi havia escriptors famosos de la història i al final feien una festa molt maca per la natura amb reis i prínceps.


P: Hi ha gent que d'això no en diuen brot psicòtic, sinó viatge astral.
R: Miri, a mi els metges m'han dit que això és esquizofrènia i els medicaments que em donen em van molt bé. O sia que deixem-ho així.


P: I si els fantasmes i els àngels existeixen de debò?
R: No em paro a pensar aquestes coses. M'estimo més viure la vida tal com ve.


P: No li agradaria tornar a tenir experiències angelicals?
R: Home clar, però això no es tria. Tant pots tenir les bones com les dolentes.


P: Com es una al·lucinació tàctil?
R: En el meu cas tot eren serps i dracs i personatges infernals que em tocaven i em produïen repugnància.


P: Aparicions?
R: Sí, tant veia monstres que envaïen casa meva amb serps al cap, com cares angelicals.


P: Eren esquizofrènics els nens de Fàtima, Lourdes i Medjugorge a qui se'ls va aparèixer una senyora?
R: No ho sé. Jo no puc diagnosticar.


Doncs algú hauria de poder

Font: Diari de Sabadell

EZQUIZOFRENIA. Locura o realidad